Avui que ja estic de vacances i tinc una mica de temps, segueixo amb el tema de les locucions alemanyes que ja vaig començar la setmana passada per tal que no us penseu que l’alemany no és una llengua amb prou color. La primera locució del meu segon dijous de llibertat condicional és la de “die übliche Leier” que vol dir la “lira de costum” que designa totes les circumstàncies i situacions habituals. Nosaltres en català diríem “la mateixa cançó de sempre” o la “mateixa cançoneta de sempre”. Si quelcom és el que esperem, allò a què estem acostumats, en alemany és la lira de sempre. Acabar el curs i no saber quines assignatures ens donaran pel següent curs per a mi és “la lira habitual”. Demanar-li a l’equip directiu si ens poden donar informació sobre el funcionament del proper any acadèmic i que ens responguin que no ens poden dir res és la cançoneta de sempre o en vocabulari alemany “la lira de sempre”.

Quan alguna persona fa el ruc i queda com un ximple en alemany aquesta persona es denomina “Hanswurst” que vindria a ser el “Joan botifarra”. El “Hanswurst” és un personatge de la comèdia del segle XVI i és la personificació dels que no tenen gaires llums. Si en alemany sentim que algú “spielt den Hanswurst” que algú juga el paper del Joan Botifarra és que està fent tonteries.

En la situació en què nosaltres mateixos ens haguem posat en un mal assumpte o en un embolic, els alemanys diuen “sich etwas einbrocken”, quan jo estigui fent el meu curset d’estiu del quinze al 30 d’agost i me’n recordi de la mare que em va matricular em diré “das hast du dir selber eingebrockt!” i espero no oblidar-me del curset al que m’he apuntat perquè en plenes vacances i si estic molt relaxada potser ni tan sols penso en la formació per molt que l’hagi pagada de la meva butxaca. Per això potser el que hauria de fer és el que diuen els alemanys “es sich hinten die Ohren schreiben”, és a dir, escriure-m’ho darrere les orelles. Es fa servir aquesta locució sobre tot quan volem insistir en què algú no s’oblidi d’alguna cosa.

Per aquelles ocasions en què decidim deixar quelcom que hem fet durant moltíssim temps, els alemanys tenen la locució “etwas an den Nadel hängen” que vol dir penjar quelcom al clau, com quan deixem un jersei o quelcom penjat a la paret i ho aparquem. A mi particularment no m’agrada deixar absolutament res perquè em sap greu no continuar amb allò que m’ha ocupat tantíssim temps a la meva vida. Però sí és cert que tinc amics i amigues que han deixat aficions a les que s’havien dedicat molts anys. Un amic meu d’Alemanya és especialista en deixar activitats, primer el vaig veure anar a classes de trompeta durant any fins que va plegar, després va ser el tango perquè se’n va cansar i actualment té un terreny on hi planta flors i verdures i ja em demano quan ho deixarà córrer també.

Jo en canvi afegeixo activitats però no m’agrada abandonar les que tinc. El que passa llavors és que cada cop tenim menys temps per aquestes. Suposo que el meu àrab “hängt an den Nadel” però no tinc la intenció d’oblidar-me’n del tot sinó de reprendre’l amb calma i de manera autodidacta tan bon punt pugui.

Quan volem engegar algú a dida en alemany el que diem és “du kannst mir den Buckel runter rutschen” que literalment seria que em pots relliscar per la gepa. Sempre m’ha semblat molt curiosa l’expressió, igual que la de “um den heissen Brei reden” parlar entorn a les farinetes calentes, que per allà es fa servir quan algú no vol anar directe al tema del que sí s’ha de parlar.

I per avui ja estem. Gaudiu molt del juliol i esperem que de tant en tant ens porti estones de pluja. Bona setmana a tots!