Fa ja molt temps que dedico els meus posts a l’anglès i sembla que hagi oblidat el meu altre amor: l’alemany. Per això avui retorno a aquesta llengua germànica de la que va néixer l’anglès i us porto un parell de locucions i aspectes culturals interessants. Començaré pel tema més escabrós i pel que totes les llengües cerquen eufemismes. En alemany com en altres idiomes la mort és un succés que fa por i que ens desagrada a tots i per tal d’evitar parlar-ne directament perquè sembla que la invoquem, el que es fa és canviar-li el nom. En aquest idioma se l’anomena “Freund Hein”, l’amic Hein, sent Hein un nom propi relativament comú per aquelles terres. Es va utilitzar aquest eufemisme per primer cop el 1650 en un prospecte. A més d’aquesta denominació també es pot anomenar a la mort “Gevatter Hein” i “Gevatter” és una paraula antiga per “Onkel”, oncle o fins i tot se la pot anomenar “Bruder Hein”, germà Hein. Així si sentiu mai “bis Freund Hein mich holt”, fins que l’amic Hein se m’endugui, voldrem dir fins que me’n vagi a l’altre barri. Això perquè veieu que nosaltres també podem fer servir eufemismes. La següent locució és la de “aus ser Bahn werfen”. Aquí cal explicar primer que “Bahn” en alemany és una paraula polisèmica, és tant la via, com el circuit i d’aquí que “Bahn” també signifiqui tren. Igual que en anglès tenim “train” i “rail” i el “rail” en si és el circuit. L’expressió “aus der Bahn werfen” la podríem traduir com “treure o llençar del carril” i d’aquesta manera costa menys entendre què vol dir la locució, que es fa servir quan quelcom o algú ens arranca i trasbalsa la nostra rutina o els nostres hàbits o fins i tot ens obliga a canviar-los del tot. Per exemple,“ der Verlust ihrer Arbeit, warf sie aus der Bahn”, la pèrdua de la seva feina la va trasbalsar”.
La segona locució d’avui la podria fer servir jo ara mateix en relació al que ens està passant a la feina “nicht auf die Schliche kommen” vol dir no aconseguir entreveure el joc brut d’algú. Jo per exemple “komme nicht auf die Schliche mit dem, was die Direktorin macht”, no puc entreveure el joc de la directora. I és que aquí ens diuen un dia que l’escola perd la tercera planta, l’endemà que la directora pot allargar el contracte de lloguer un any, després ens tornen a dir que no i així infinitament. I és més que clar que direcció està jugant a indemnitzar el mínim possible i tot són tàctiques que deuen haver aconsellat els advocats. Espero doncs que si finalment es demostra la mala intenció de l’equip directiu, aquest “gerät in die Mühlen der Justiz” que acabi caient al molí o picadora de la justícia. “Mühle” tan és molí com la màquina que fem servir a casa per picar carn o verdures. La imatge és clara perquè vol transmetre una justícia implacable que fa miques els culpables. Tant de bo fos així però ja saben que en realitat no ho és.
I si els alemanys volen dir que faran una cosa immediatament i sense retardar-se fan servir una expressió llatina “stante pede”. I no us penseu ara que per fer servir paraules llatines l’expressió és formal, ans al contrari, es fa servir en el llenguatge col·loquial. Per exemple, si a mi em diguessin que em regalen quelcom que necessito, aniria “stante pede” a buscar-ho.
La tercera locució la fem servir quan quelcom ens deixa sense paraules, sorpresos, espantats o commoguts i és la de “vor den Kopf geschlagen” que significa que t’han donat un cop al cap. Jo per exemple “war wie vor den Kopf geschlagen” quan una de les meves amigues em va dir que tots els que havien fet les oposicions a l’abril les havien de repetir aquest juliol. Es veu que va ser tan desastrosa l’organització que es van invalidar. Imagineu què devia passar amb tota aquella gent que ja tenia un viatge contractat per aquestes dates? Un desastre total. Jo, com dirien els alemanys “kann mich einen Reim darauf machen”, és a dir que me’n puc fer una rima en el sentit que entenc perfectament la situació.
De la mateixa manera que també “kann ich mich einen Reim darauf machen, dass die Leute, die Opos wiederholen, sehr nervös sein müssen” o sigui, que puc entendre que els que han de repetir les oposicions per força han d’estar més nerviosos.
Això de les oposicions potser és una mica com el dentista. La primera vegada hi vas relativament relaxat perquè no saps què t’espera però les següents vegades ja deu ser pitjor. També tinc la impressió per la gent que conec, que la primera vegada la gent hi va menys nerviosa que a les següents perquè “van a tantejar” i no s’ho prenen malament si no aproven. En fi. La setmana propera més locucions alemanyes o més sobre l’anglès.
La fotografia és per cert de nou la Frauenkirche de Dresden. Per si encara no teniu destí per a les properes vacances,