Torno avui a uns quants aspectes generals de l’anglès. Recordem que l’anglès que es va generar a Anglaterra i del que prové l’actual que emprem com a Lingua Franca és el que es va començar a escampar a aquest país al segle XV gràcies a les universitats de Cambride i Oxford. Per tant, la la variant que es va imposar va ser la que del sud-est que és la que van triar els editors a l’hora d’imprimir les obres que volien publicar. En època de Shakespeare, ell escrivia només per a uns quants milions de persones però allò que va sorgir de la seva ploma va ser tan creatiu que avui dia molts utilitzen expressions que va posar de moda Shakespeare sense saber-ho. Avui us vull portar algunes locucions que va encunyar i són molt útils. La primera és la de “but me no buts” que té una homòloga en castellà que seria la de “no hay peros que valgan”. També m’agrada moltíssim la de “uncle me no uncle” que podríem traduir de manera literal com “no em fa d’oncle cap oncle” però que en realitat vindria a ser “vostè no té cap dret a donar-me lliçons”. Com podeu observar, en aquestes dues frases fetes Shakespeare fa servir el mètode de la derivació zero. En el segon cas per tal de fer d’un substantiu un verb —“oncle” — i en el primer ha convertit una conjunció en un verb primer “but” i després un substantiu plural “buts”. Com ja vaig comentar en un post anterior la llengua anglesa és especialment apta per construir paraules d’aquesta manera.

També molt curiosa és la locució “it’s all Greek to me” que nosaltres convertiríem en un “em sona tot a xinès”. Quan un anglès diu que tot li és grec, vol dir que no entén absolutament res. I si aneu amb el cor a la mà el que va dir Shakespeare i fa servir tothom avui dia és “to wear one’s heart on one’s sleeve”, portar el cor a la màniga.

A la gelosia que pot experimentar un home o una dona l’escriptor en va anomenar “the green-eyed monster”, el mostre d’ulls verds. No sé per quin motiu el verd s’associa amb la gelosia però en rus també es diu “verd de gelosia”.

Les dues darreres locucions shakespearianes d’avui que es van servir moltíssim són la de “it’s high time” és hora de, en situacions com “it’s high time you earned your own money”, és hora de que comencis a guanyar els teus diners. La següent és la de “all is well that ends well” tot el que acaba bé està bé, que implica que no importa que hagi passat al començament o al mig d’un esdeveniment, l’únic que hem de tenir en compte és el final.

Pel que fa a la resta de llengües que convivien amb l’anglès abans de que la varietat del sud-est s’imposés, s’ha de dir que van anar desapareixent. L’”Scots” per exemple era una variant que va evolucionar directament dels conqueridors anglo-saxons i que s’assemblava a l’anglès sense ser-ho. Avui dia a Escòcia s’hi parla un anglès molt estandarditzat amb només unes variacions no gaire importants. Per exemple els escocesos pronuncien llargues les consonants que van entre dues vocals com en “money”. I com els americans, també són “rothics” o ròtics, és a dir que pronuncien la “r” en paraules com “car” o “cart” i com ells no distingeixen entre vocals llargues i curtes. De fet alguna teoria diu que l’Americà és majoritàriament ròtic per influència dels escocesos.

A Irlanda, a diferència del que passa al Canadà, ha desaparegut la “l” fosca, la “dark l” de paraules com “ball” i totes es pronuncien com en “lip”. Al Canadà només hi ha “dark l”. I a Irlanda del sud existeix confusió entre la “t” i la “th” de manera que “thin” prim i “tin”, llauna, es pronuncien igual. A l’anglès d’Irlanda se l’anomena “brogue” i ha mantingut expressions de l’època de Shakespeare com ara “to cog over” que vol dir copiar en un examen. L’irlandès també té quelcom amb comú amb l’americà dels USA i és que s’hi fa servir el “mad” com a sinònim de “angry”, enfadat.

I recordem que l’Americà dels EEUU igual que l’espanyol de llatinoamericà ha mantingut alguns arcaismes com ara el participi “gotten” del verb “get”. Així per exemple els americans poden dir “he’s gotten a new car” en comptes de “he’s got a new car”. Ull viu però perquè si volem expressar obligació llavors el verb es “have got” com en “he’s got to work harder”, ha de treballar més.

I per avui ja és tot. Jo estic cansada del curs i esperant les vacances amb candeletes. I vosaltres?