Expressar asserció, objecció i èmfasi en anglès.

Vull parlar avui d’uns recursos molt pràctics en anglès i que us serviran per comunicar-vos de manera més efectiva. Començo avui per l’asserció. Per ser assertiu en anglès cal expressar les opinions, les emocions, les necessitats i els desitjos de manera clara i directa que no deixi lloc a cap dubte per part del nostre interlocutor o interlocutors. Per expressar opinions de manera assertiva emprem en anglès el verb “believe” com en “I believe most politicians are corrupt”. Un verb també molt bo per expressar el que creiem de manera més contundent que amb el suadíssim verb “think” és el verb “reckon”, a mig camí entre pensar, considerar i estimar. Un exemple en una frase seria per exemple “I reckon the school I work for is not going to last ten more years”, que seria com un crec i considero que l’escola on treballo actualment no durarà deu anys més. També podem ser assertius quan fem servir el verb “will” que recordeu que volia dir en un principi voler o tenir la voluntat de fer quelcom. Així per exemple si volem prometre a algú que estarem al seu costat pel que calgui direm “I will be there for you”. És més que evident que del que intentem fer al que en realitat podem o acabem fent sovint hi ha un bon tros, però tot i així som molt més assertius si diem “I will be there for you” que “I intend to be there for you”. “Intend” per si no ho sabíeu vol dir tenir el pla o el propòsit de fer una cosa.
Un altre aspecte important si volem ser assertius és que hem de situar-nos en el centre del discurs i expressar les nostres idees de manera directa. Així per exemple, si un company de feina ens proposa fer quelcom que sembla una atzagaiada, per ser assertius no li diríem un “ I think you are wrong” o “you might be making a mistake” sinó “ I don’t feel this would help us” o bé “I don’t feel this is the right decision”. Penseu que de vegades quan som assertius deixem de ser diplomàtics perquè és molt més indirecte dir “you might be making a mistake” que expressar clarament que no ens sentim bé amb una determinada decisió.
La següent manera de ser assertius en anglès us sorprendrà força però us n’explico l’origen. Els anglesos, igual que els alemanys, tenen molt el costum de fer servir la veu passiva quan volen posar l’èmfasi en el receptor de l’acció més que en el subjecte. Així doncs, sovint preferiran dir “ the students were given the wrong information” que vindria a ser un “als estudiants se’ls va donar la informació incorrecta més que “someone gave the students the wrong information”. Bé, en aquest cas s’ha de dir que els anglesos preferirien vint vegades l’estructura passiva perquè no són gens amants d’incloure una informació tan poc valuosa a la frase com seria l’“algú”. Quan no podem anomenar a aquest algú o senzillament és part d’un col·lectiu sense cara ni nom propi, l’anglès prefereix utilitzar una estructura passiva. De la mateixa manera si nosaltres no ens anomenem com a subjecte d’una frase som menys assertius. Si volem fer valer les nostres opinions, desitjos, necessitats etc. llavors hem d’utilitzar la veu activa en anglès i dir “I will handle the mistake” que seria un solvataré l’error més que no pas un “the mistake will be handled”.
Parlant de la veu passiva, els alemanys tenen una estructura passiva fantàstica per quan s’equivoquen i en comptes de dir “ich habe einen Fehler gemacht” diuen “mir ist ein Fehler unterlaufen” que vindria a ser un “a mi se m’ha colat un error”. Elegant oi?
Però seguim amb l’anglès. Per tal de fer el nostre discurs més assertiu també el podem emmarcar i deixar clar el que esperem amb frases com “I would appreciate it if you…” o un “I would prefer you to…” és a dir que apreciaria si tu fessis tal i tal cosa o preferiria que fessis el que sigui. Fixeu-vos que estem expressant un desig que no imposem en forma de “I want you to do…” que podria gairebé considerar-se una ordre.
Finalment per ser assertius podem i haurem de fer servir determinades paraules que reforcen la seguretat amb la que estem expressant el que diem. Algunes d’aquestes paraules podrien ser “definitely”, “certainly” o “surely”.
Per sobreviure sovint ens toca expressar objecció i en anglès també tenim diferents maneres per fer-ho. Per començar us parlaré de l’adverbi d’objecció per excel·lència: el “well”. Si acabeu de dir una frase i seguidament algú comença amb un “well”, ja podeu estar segurs que el vostre interlocutor o interlocutora no vol pas dir-vos que opina igual que vosaltres. Un altra típica manera de senyalitzar objecció és el “I am afraid”, em temo, que es posa davant de qualsevol frase que creiem que no agradarà al que ens escolta com “I am afraid that the order won’t be delivered on time” em temo que la comanda no serà entregada a temps. Doncs si voleu expressar objecció comenceu per un “I am afraid”. Us he de dir que els anglesos en general són molt indirectes i diplomàtics i per tant també poden començar una objecció amb un “I am sorry” com en un “ I am sorry but I don’t agree”, és a dir ho sento però no hi estic d’acord. Si volem ser assertius i expressar la nostra objecció alhora llavors podem començar amb quelcom com “ I strongly disagree”. Penseu que sempre és millor mantenir una posició conciliadora en qualsevol idioma i situació i per tant potser s’han de canviar les expressions com l’anterior per quelcom que soni més dolç com un “ I see your point but,…” i seguir amb l’argument, o bé podem oferir altres punts de vista per compensar la del nostre interlocutor i no ser brusc. Potser no ens en adonem però sovint la manera com diem les coses pot posar l’altra persona a la defensiva molt ràpidament.
També podem presentar objeccions dient alguna cosa com “I have concerns about…” o directament indiquem que tenim dubtes amb un “I have my doubts”. El grau en què siguem directes o indirectes influencia molt la gent del nostre voltant i la manera que té de veure’ns.
Penseu que la gent ens posa una etiqueta de seguida segons la nostra manera d’expressar-nos. Us heu fixa’t mai que hi ha persones que utilitzen una determinada paraula de manera repetida? No tots ho fem però sí que a través de com articulem el nostre discurs ens podem fer molt bé la idea de la persona que tenim davant i la seva personalitat. Per tant a més de la nostra imatge personal, la nostra manera de parlar és com una targeta de visita i cal tenir-ne cura.
La darrera qüestió de la que us vull parlar avui és l’expressió de l’èmfasis en anglès. Cal saber que l’anglès és una llengua que pot potenciar i emfatitzar una paraula dintre d’una frase. Això serà ara un pèl difícil d’exemplificar però imagineu que una veïna malintencionada em diu que el meu xicot camina com un pingüí i jo reacciono a aquest atac immediatament amb un “my boyfriend doesn’t walk like a pinguin”, doncs resulta que si dono més força a la paraula “boyfriend” el que transmeto és que no és el meu xicot sinó potser el meu amic que camina com aquest animal. Si poso més estrés en “walk” llavors potser el que vull dir és que no camina com un pingüí però potser menja com a tal. I si poso l’estrès a pingüí, llavors potser no camina com un pingüí però sí com un elefant.
En anglès l’èmfasi que posem a les paraules d’una frase compta i molt.
Però hi ha altres recursos per emfatitzar. Freqüentment té a veure amb l’ordre de les paraules. En anglès l’odre de la frase és estrictament subjecte seguit de verb i complements. Doncs si per exemple tenim una oració com “ The power of the wind was such, that it blew off the roof” per posar èmfasi el que diríem en anglès és “such was the power of the wind, that it blew off the roof”. Un altre exemple d’expressió d’èmfasi seria després d’expressions temporals com “rarely”, “seldom” o “never”. Per exemple, si l’ordre normal d’una frase que conté aquests adverbis és subjecte seguit d’aquest adverbi més verb més complements com en “ I never drink coffee after seven in the evening”, una manera d’emfatitzar seria posant l’adverbi davant i canviant tot l’ordre normal de la frase de maner que el resultat fos: “never do I drink coffee after seven in the evening”. Fixeu-vos però que aquí apareix de sobte l’auxiliar “do” que normalment no tenim en frases afirmatives. Si tinguéssim un verb compost no ens caldria fer servir el “do”. Un exemple d’això seria la frase “never have I heard such a stupidity” que seria com mai he escoltat una estupidesa d’aquesta mena. Amb el “not only” sovint també tenim una inversió com en “not only did she lie to her employees, but she tried to get money out of them” no tan sols va mentir als seus empleats sinó que va intentar treure’ls diners.
Altres expressions que podem convertir en emfàtiques són les que contenen les paraules “hardly”, “barely” “scarcely” i “no sooner”. Les tres primeres tenen una segona part de la frase que segueix després d’un “when” com en “hardly had I heard from the merger, when I started applying for other jobs” que vindria a ser un “ Just havia sabut de la fusió que vaig començar a enviar currículums. Am un “no sooner” una frase seria “no sooner had I talked with him for the first time than I realised that I could fall in love with him” que traduït seria com tan bon punt vaig parlar amb ell que em vaig adonar que em podria enamorar d’ell”.
De fet, les frases que contenen “no” o “not” sempre es poden emfatitzar i és lògic perquè per a l’ésser humà és molt important ser assertiu quan no s’està d’acord amb quelcom. Un exemple d’una frase amb una negació emfàtica seria “on no condition am I going to work for them again” que podríem traduir com sota cap concepte treballaré altre cop per ells.
Una altra paraula que es presta a fer una inversió és “only” com en frases “only after sending the mail I did I realise I had made a mistake” Només quan ja havia enviat el correu em vaig adonar que havia comès un error”. L’ordre normal de la frase hagués estat “ I realised I had made a mistake after sending the mail”.
La llengua anglesa disposa d’una inversió que em sembla propera a una nostra, és la que conté la paraula “little” que es pot traduir com a “poc”. Un exemple seria el “little did she know that her life was about to change” poc sabia (o nosaltres diríem s’imaginava) que la seva vida estava a punt de canviar. Fixeu-vos en l’ús del “did” i del verb en present que és obligatòria en aquest tipus de construccions. Si en canvi tinguéssim un verb en present llavors faríem servir l’auxiliar “do”. “Little does she know that her life is about to change”.
Un altre tipus d’inversió molt comú és en les frases condicionals perquè sempre tenim la possibilitat d’emfatitzar-les ometent l’”if” i canviant l’ordre entre verb i subjecte. Un exemple d’això seria “had I know that the exam was so easy, I would have gone for it”. També molt comú és la substitució de l’”if” per un should. Com ja vaig comentar en un post anterior, s’empra molt en el llenguatge comercial. Una típica frase seria “should you have any questions, do not heistate to contact us”.
I per acabar el post d’avui, comento que també es pot fer inversió després de l’“as” però no es fa servir gaire en el llenguatge oral. Un exemple seria “I wanted, as did all my colleagues, to start our holidays as soon as possible” que traduiríem com jo volia, com també ho volien els meus companys, començar les vacances el més aviat possible.
I sí, com podeu comprovar ja només tinc cap i ganes per pensar en les vacances. I vosaltres, quan les comenceu?